Travessa dels Pirineus catalans

Ja som al cinquè dia de travessa. Les condicions han empitjorat, el sostre és baix, hi ha més risc que es formi alguna tempesta i el vent s'ha incrementat, per tant, es decideix romandre a Àger per poder assegurar el vol (a Castejón la possibilitat de cumulunimbus és més elevada).
Tot i que la component dominant curiosament és sud-est (la corba d'estat no ho assenyalava!) es proposa fer el vol cap a Organyà. Els ànims no són per tirar coets i és palpable que en el grup hi ha una atmosfera més aviat d'esgotament. Dos o tres pilots ja avisen que es quedaran per la Vall d'Àger i els que proven la ruta es troben que no hi ha sostre per llançar-se cap a la Vall de Tremp, per tant, fan una anada i tornada a Terradets i baixen a dinar. Després de dinar la sala de lectura del càmping sembla waterloo després de la batalla, tothom estirat als bancs o reclinat a les cadires dormint com marmotes. Entre el kilometratge en cotxe, el pilotatge actiu dels vols, empènyer la furgoneta costes amunt, les xerrades emotives, les rialles i la tensió del Barça, les forces han abandonat el grup. No es podrà dir que la travessa no hagi sigut sucosa, hem tingut molta sort amb la meteorologia, donat el que hi va haver les setmanes prèvies i el que s’espera per després, n’hem tret nous coneixements i estem rebentats.
La previsió per demà és dolenta i no es preveu que es voli... sembla que ja hem acabat!